dijous, 21 de maig del 2009

Fàtima tradueix

LA RULETA DE VIETNAM

Així em vaig dirigir al camí del Renault pensant en la meva pròxima urticària, la qual considerava més greu, una nova lluita amb el cabell de la berruga que controlava el tèlex, i que encara fins a les set ni hi hauria ningú al Jerôme & Juliette. S’acostava una jornada fosca com els propis núvols que començaven a encapotar els camps abans de Saigón.

Però la veritat és que arribar a la capital, se m’havia oblidat el que tenia a mà. En veure que podia moure-la, tot es tractava de fer-ho amb una mica de tacte.

- Com ós ha anat?

A la terrassa continental, d’un famós periodista no es mouria de la seva taula en tot el dia. Era un fantàstic despatx i per on passaven molts amics, de militars americans, i delegats canadencs que estaven supervisan la pau amb pantalons curts. Era un lloc que no fallava per prendre’s alguna cosa i on s’extreia informació, el qual era un treball respectable. L’amic sostenia que una ciàtica pertinaç l’impedia qualsevol desplaçament insensat i no li faltava raó. A més estava a punt d’anar-se’n.

Al dia següent, anava a agafar l’avió per anar a Bangkok i més tard cap a Madrid. “vaig veure el cel obert”.

- Aleshores, ¿ t’importa si ens portes les llaunes?

Totes les coses van ser facilitats i de fet és avui que...


TRADUCCIÓ

Teiki va somriure quan va veure’m. el seu somriure reflectia la tranquil·litat que ell sempre posseeix. Res l’altera. Es un home prim i alt, ample d’espatlles, de rostre serè i moviments lents i elegants. Té el cabell gruixut i fort recollit en una curta cua. Teiki es un erudit, un coneixedor de la historia i els costums polonesos. A casa seu posseeix llibres molt antics que ha anat aplegant al llarg dels anys. Quant jo he buscat alguna informació, sempre he trobat la resposta a la seva biblioteca. Continuàvem junts en la quietud de casa seva fulletejàn aquells llibres fins tard. I cada vegada, inevitablement, en Teiki m’arrossegava al jardí i m’ensenyava les estrelles cim un paisatge molt conegut.

- Mira, Kitín – deia -, sota aquella estrella hi ha Tetiaroa.

Si tu mires allà, lluny, just a les tres de la matinada en punt apareixerà una estrella. Seguint-la, el seu camí et portarà a l’illa de Pasqua.

- I diguent això somreia a la seva manera.