divendres, 5 de juny del 2009

Inma tradueix

TRADUCCIÓ 1

Raó per la qual se li deia a ull viu a e n Tony perquè ens els posava per corbata cada vegada que driblava un cràter o un mort a la ruleta de les carreteres
Un altre matí, el tinent Cu, amb estrany circumflex a la u, gairebé una espècie de serp, es va avenir a escriure’m el seu nom a la meva llibreta. Dirigia una patrulla a
Trung-An , és a dir, érem ala província de Binh-Duong i li agraïa de debò la informació. A mi, Vietnam em semblava tot igual, tot devastat i podrit, i mai he desagraït una ressenya geogràfica ni, en aquella època, una dada militar de primera mà.

-Veu aquestes cases? Allí hi ha uns vint vietcongs. Ahir a la nit, cap a les deu, es van ficar amb fusells xinesos B-40 i ha posat les seves banderes. Miri per aquests prismàtics. Es veia una míca borrós un drap vermell que probablement portés una estrella groga de cinc puntes, però jo vaig apreciar aquest nou gest del tinent.
-Ara anem a treure’l com sigui. I en efecte, els sudvietnamites van començar a fer foc de blindats i cops davant dels nostres nassos. Per si de cas, vaig agafar un casquet de record, mai se sap quina blanca mà ho traurà anys després d’un armari per col·locar-lo directament a les escombraries.



TRADUCCIÓ 2


De tant en tant, apareixia un truk omplert de gent: els vehicles estaven pintats de verd i groc i la gent sortia per unes finestres sense vidres. Les dones, de pell morena, portaven vestits llargs teixits de colors i barrets blancs; els homes eren gegantins i indolents i es passejaven amb molta calma i rostres tranquils o bé es trobaven tranquil·lament asseguts en qualsevol lloc; vestien pareos i tots ells s’asseien amb una cama estirada i l’altre encongida. Els seus peus eren forts, amples i molt grans.
Jo buscava en Teiki.
El fare-vaka surava tranquil·lament sobre l’aigua lligat a l’amarrador que té el meu amic. Es tracta de la clàssica casa polinèsica de fusta, flotant sobre dues piragües i amb forma de catamarà. Es veia poca activitat a la plataforma de fusta. Vaig buscar amb la mirada. No vaig veure res, tampoc semblava haver-hi ningú. Em va intranquil·litzar.

Gerard tradueix

TRADUCCIÓ 1

Per començar, el però del pèl a la berruga em va donar una habitació que semblava està fora no pas dins de l’hotel. La circulació infernal de la plaça Lam-Son s’incrustava com una part més del mobiliari. Vaig exigir més pau, almenys privada, i llavors em va puja a un cinquè pis on l’aire condicionat alhora feia tant de soroll com un phantom. A més, amb convulsions, com si l’aparell estigués viu i desitjós de succionar l’incrèdul de torn. A la tercera em va pujar al setè, i la 79 era molt bonica amb les seves vistes i tota aquella Sodoma i Gomorra en una peça que era Saigón a punt d’una pau que tots estàvem esperant des de feia un quart de segle. En realitat era com si hom ja hagués nascut amb aquella guerra a la gepa.
Però el del pèl a la berruga, tan ufanós d’ell com si portés una gran barba—una vegada em va confessar que li donava sort— sabia que no era qüestió de les piastres amb les que li untava cada vegada que em canviava de cambra. Hauríem recorregut tot l’hotel sense trobar mai una mica de silenci. Aviat vaig saber el perquè del misteri. El toc de queda era inflexible a les set de la tarda. Però cap a les deu de la nit, les parets de la meva habitació començaven a tremolar igual que totes les altres.
Al Caravelle de Saigón no se n’anava precisament a dormir. Podies fer altres coses, per exemple menjar gambes tigre en el restaurant panoràmic Champs Élysées del pis novè; o anar a treballar al bar Jerome & Juliette del vuitè.



TRADUCCIÓ 2

(Das),cap rodó i de forts instints que en ocasions no podia controlar. Era escriptor. Un artista, murri i silenciós; només parlava amb en Teiki.
Hotu em va preguntar quan vaig arribar:
- Qui ha anat al festival?
- El governador, el vell Haoa, el Teave i alguns altre.
Va sacsejar el cap com si allò li semblés bé.
- Viatjaré amb tu en una canoa- em va dir mirant-me directament als ulls-. He deixat la meva dona i està ben enutjada. Aquest viatge és una prova, taína; una oportunitat que tinc per anar amb els germans maohí. És perillós, podem morir.
Em va donar un cop al pit i va afegir:
- No tens por?- i se’n va anar rient, sense dir res més.

dijous, 4 de juny del 2009

Meri tradueix

Turmenta als mars del Sud
(Polinèsia, 1992)


En Teiki, hi havia viscut dotze anys, a Tetiaroa. Allà hi havia un grup de polinesis que només ell podia controlar... Mentre estiguessin allà. Després se n’anaven. A vegades, sense acomiadar-se, abandonaven les seves tasques i no tornaven. Eren els seus treballadors.
En Teiki no hi donava massa importància.
-Cal deixar de banda la vella xarxa i servir-se de la nova, Kitín- em va dir un dia. A poc a poc en Teiki i les illes em van anar ensenyat el que allò significava: s’ha d’aprendre a adaptar-se al canvi. I s’ha de deixar viure en llibertat. Només d’aquesta manera saben viure ells.
Abans, els polinesis canviaven de família, i allò no era estreny. Hom se n’anava amb els oncles si no vivia bé amb els pares; la qual cosa no els importava. A vegades, arribaven a canviar-se fins a...


La ruleta de Vietnam
(Vietnam, 1973)


L’assumpte era que el tinent coronel Hien, del Departament de Guerra Psicològica, quin caraiot de nom per oferir-nos doctrina, ni aquest dia ni els següents tenia una cara que deixés pressentir res de bo. La pau, que a alguns ens havia fet moure el cul de la butaca, no passava de ser un eufemisme amb centenars de violacions diàries de treves de foc. I aquí sí que els periodistes vàrem haver d’oblidar-nos de la fraternitat que havia renegar de dia a la terrassa de l’hotel Continental i a la nit al Jerôme & Juliette del Caravelle.
Uns farien el que sempre els diu la seva consciència des dels temps de Januarius Aloysius Mac Gahan, enviat del London Daily News, qui després d’explicar cruelment les barbaritats dels turcs a Bulgària va fer esclatar la guerra als Balcans. Uns altres, en canvi, segueixen el rastre de Scoop, on Ecelyn Waugh descriu la fauna dels enviats a la guerra d’Etiòpia (1935-1936), que s’inventen les batalles des de l’hotel d’ Addis Abeba i cada un es ven a un general diferent.
Jo, si volia aconseguir alguna imatge, hauria de vendre’m a Thong.
<< Anomenat Tony, en el nostre idioma, el quoc-ngu, tenim sis tons i no et serà fàcil de bon començament. >> Però per a vendre’m a en Tony abans havia de lluitar amb ell una bona estona cada matí.