TRADUCCIÓ 1
Per començar, el però del pèl a la berruga em va donar una habitació que semblava està fora no pas dins de l’hotel. La circulació infernal de la plaça Lam-Son s’incrustava com una part més del mobiliari. Vaig exigir més pau, almenys privada, i llavors em va puja a un cinquè pis on l’aire condicionat alhora feia tant de soroll com un phantom. A més, amb convulsions, com si l’aparell estigués viu i desitjós de succionar l’incrèdul de torn. A la tercera em va pujar al setè, i la 79 era molt bonica amb les seves vistes i tota aquella Sodoma i Gomorra en una peça que era Saigón a punt d’una pau que tots estàvem esperant des de feia un quart de segle. En realitat era com si hom ja hagués nascut amb aquella guerra a la gepa.
Però el del pèl a la berruga, tan ufanós d’ell com si portés una gran barba—una vegada em va confessar que li donava sort— sabia que no era qüestió de les piastres amb les que li untava cada vegada que em canviava de cambra. Hauríem recorregut tot l’hotel sense trobar mai una mica de silenci. Aviat vaig saber el perquè del misteri. El toc de queda era inflexible a les set de la tarda. Però cap a les deu de la nit, les parets de la meva habitació començaven a tremolar igual que totes les altres.
Al Caravelle de Saigón no se n’anava precisament a dormir. Podies fer altres coses, per exemple menjar gambes tigre en el restaurant panoràmic Champs Élysées del pis novè; o anar a treballar al bar Jerome & Juliette del vuitè.
TRADUCCIÓ 2
(Das),cap rodó i de forts instints que en ocasions no podia controlar. Era escriptor. Un artista, murri i silenciós; només parlava amb en Teiki.
Hotu em va preguntar quan vaig arribar:
- Qui ha anat al festival?
- El governador, el vell Haoa, el Teave i alguns altre.
Va sacsejar el cap com si allò li semblés bé.
- Viatjaré amb tu en una canoa- em va dir mirant-me directament als ulls-. He deixat la meva dona i està ben enutjada. Aquest viatge és una prova, taína; una oportunitat que tinc per anar amb els germans maohí. És perillós, podem morir.
Em va donar un cop al pit i va afegir:
- No tens por?- i se’n va anar rient, sense dir res més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada