Hotu es va posar dret a la proa i va fer sonar amb força un cargol de mar.
Els homes van començar a cridar. Durant gairebé una hora l'entusiasme els feia cantar i odolar constantment. L'espai era escàs. Jo vaig ser lúltim en embarcar i vaig haver de fer-me un lloc per dormir. Ho feia en diagonal, a la proa, encaixonat en un foradet estret que em va servir per dormir.
Navegàrem amb una bona brisa, encara que vigilat constantment el pati. La nau semblava respondre. Es van fer els torns de guàrdia i ens vam disposar a dormir.
Teiki portava el timó i se'l veia content.
Kitín – em va dir – una vegada van ser els nostres avantpassats però ara ens toca a nosaltres. Aquest viatge és molt important.
El retrobament és fonamentaal per al futur del nostre pobre.
Luis Pancorbo
Ignoro si aquelles imatges van ser alguna vegada revelades i emeses. Però nosaltres ens havíem de quedar més temps a Vietnam, el país on el temps se m'ha fet curt,
Aquella dia les coses havìen passat com una exhaltació. Encara sobrevivia a dos quarts de nou del matí, i a les onze, el tinent coronel Hien ens esperava amb la seva cara verdosa per tal d'apropiar-se la seva acostumada roda psicològica i <
Com a mínim un em jurava d'haver estat violat en una balma de la mà. Però s'apropava al tet. Alguna cosa una mica gloriosa entre tanta gent. La gent ja estava comprant moltes síndries per posar-les als altars que dedicaven a les coses, als penates i es venien una gran quantitat de Bnh Chung, uns pastissets d'arròz enganxoses embolicats amb fulles de plàtan. També començaven la seva caça de cèrvols les metis girls. Amb aquell nom tan ple de fantasia, que feia referència al mestissatge Franco-Annamita , se suposava que eren d'alta volada, de bona educació i de maneres distingides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada