Tempesta al mar del sud
patí. Dormíem totes les nits mullats; la roba humida s'adheria enganxosament al meu cos; després, el sol i el vent l'assecaven sobre la pell. Menjàvem fruites i alguns fruits secs amb pa remullat. Al quart dia vam veure una petita illa, un atol.
- És Mahuke - va dir Teiki.
Hi havia un poblat, però mancava d'atracador. Vam llençar l'àncora en uns esculls. Hotu va fer sonar el seu cargol de mar. Van treure el cap algunes persones. Van sortir uns homes i van dir als nens que tornessin a les cases. Tenien rostres molt seriosos. No semblaven en absolut amistosos. Hotu es va lllençar a l'aigua i nedant va arribar a la sorra. La seva llengua era semblant a la d'aquella gent i els va parlar.
Aquells homes li van dir:
- Sembleu tatanes (diables). Per què aneu així de mal vestits? Per què heu vingut a aquesta illa petita?
Per evitar problemes, Teiki va cridar a Hotu.
La ruleta de Vietnam
(Vietnam, 1973)
LUIS PANCORBO
No hi ha res pitjor que un viatge a la pau. Quan em van enviar a Vietnam caminava embardissat en una plat de penne alla arrabbiata i barallant-me amb una ombra de frascati. Jo encara era un eficient corresponsal, encara que no de guerra. En aquest moment es debatia molt a Itàlia la qüestió, una miqueta frívola, del centre sinistra i els passadissos vaticans romanien tan encoixinats com de costum. Tot això tal vegada fos complicat de teixir, però no tenia ni punt de comparança amb el que presagiava aquell embolic tan llunyà al tiramisú que havia demanat per a postres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada