Sandra tradueix

TRADUCCIÓ 1

Al carrer principal o Duong Tu-Do, que els vells francòfons seguien anomenant-lo obstinadament Catinat, bars i tuguris, oberts des d’hora, lluïen oportuns fanalets del Nou Any Llunàtic. Feia olor a primavera de cireres, alguns reforçats amb flors de plàstic, a part de la pesta habitual de les olors a fregit que rondaven pel carrer. Els cha gio eren uns rotllets molt populars on trobaves sorpreses de cranc, ou i vermicelli. El meu equip italià no el va trobar tan insuportable.
A les vuit en punt van repicar les campanes de Notre Dame, la catedral catòlica, i es van anar sumant les altres esglésies. Els policies van aturar la circulació. S’havia de guardar un minut de silenci ritual encara que fos amb motors en marxa dels cotxes i sobretot, els de les espantoses motocicletes “saigoneses”. Darrere el qual tot el món va seguir amb el que estava fent. Aquesta pau era un caramel.
A aquestes altures de la guerra ja s’havien registrat prop de dos milions de víctimes i s’havien llançat catorze milions de bombes i explosius diversos. En el centre de premsa ens havien passat un paper ple de les acostumades atrocitats: a aquestes hores, les onze del matí d’aquell dissabte de glòria, hi havia un total de dos milions d’hectàrees de bosc cremades i 1032171 refugiats. Com em deia un amic, com pensen repoblar les vuit mil hectàrees de cautxú que s’han perdut? Tot això em semblava greu, però jo acabava de tornar i no tenia una resposta pel que feia al cautxú i quasi per a res. Improvisaria el meu pròxim destí. I potser arribaria el dia que no em fes tan de mal i el pogués recordar.



TRADUCCIÓ 2

Vaig fer un salt curt des de l’embarcament i em vaig trobar damunt la coberta. Em vaig ajupir i vaig entrar a la petita cabana. Estava decorada amb cocos on germinaven grans fulles verdes, estirades i sucoses. Eren de Tetiaroa, l’illa de Marlon Brando. A aquella illa hi vivia en Teiki.
A la cabana hi havia una noia que jo ja coneixia d’altre viatges.
- Iorana, vaihiare! –li vaig dir.
- Iorana, Kitín! – em va contestar ella amb un somriure -. En Teiki no hi és, Kitín. Ha marxat amb la piragua amb en Teri i el vell Paumoto. – Es va quedar un moment mirant-me amb silenci i finalment va dir -: Han marxat a Rarotonga, al festival.
Allò no era una bona notícia. De totes maneres, ja ho sospitava. Havia estat buscant la piragua pel voltants de la casa flotant, però no havia pogut trobar-la. Era senyal que el meu amic no era al seu lloc; i evidentment que jo havia arribat tard. Feia la impressió que tothom, al vast espai de les illes, s’havia dirigit cap a Rarotonga, a l’arxipèlag de les Cook.