Alba tradueix

Tormenta als mars del sud
(Polinèsia, 1992)
Kitún Muñoz

Jo havia connectat amb en Teiki des d’Espanya. Planejàvem viatjar junts a Rarotonga, però en Teiki no m’havia esperat. No podia culpar-lo perquè jo havia arribat amb retard i en Teiki havia salpat amb la seva gent sense preocupar-se de mi; si jo no era allà, el problema era meu. Jo era un home adult; en Teiki només havia fet el que acostuma a fer. Així són les coses a les illes.
La noia em va deixar per uns segons tot sol amb la meva sorpresa; després va somriure i va dir amb suavitat:
- Són a Raiatea
Em vaig sentir desconcertada. Sense malícia, però encara més bromista, va seguir:

- S’ha trencat un patinet de la piragua. S’ha trencat, Kitín.
Em va mirar als ulls i rient molt divertida va afegir:
- No poden continuar.
El petit avió va sobrevolar la llacuna de Raiatea. Allà sota l’aigua era turquesa, d’un blau turquesa profund. L’escull de corall reseguia l’illa i les aigües eren blanques d’escuma.







La ruleta de Vietnam
(Vietnam, 1973)
Luís Pancorbo


Nº 3 LA RULETA DE VIETNAM

Per començar, el del pèl a la berruga em va donar una habitació que semblava estar fora no pas dins de l'hotel. El trànsit infernal de la plaça Lam-Son s’incrustava com una part més del mobiliari.

Vaig exigir més pau, almenys privada, i llavors em va pujar a un cinquè pis on l'aire condicionat alhora feia tant soroll com un phantom. A més, amb convulsions, com si l'aparell estigués viu i desitjós de succionar a l’ingenu de torn. A la tercera em va ascendir al setè, i la 79 era molt bonica amb les seves vistes i tota aquella Sodoma i Gomorra en una peça que era Saigon per fi a la vora d'una pau que tots estàvem esperant des de feia un quart de segle. En realitat era com si hom ja hagués nascut amb aquesta guerra a la gepa.
Però el del pèl a la berruga, tan cofoi com si portés una gran barba - una vegada em va confessar que li portava sort. Sabia que no era qüestió de les piastres amb les quals li untava cada vegada que em canviava de cambra. Hauríem recorregut tot l'hotel sense trobar mai una mica de silenci.
Aviat vaig saber el perquè del misteri. El toc de queda era inflexible a les set de la tarda. Però cap a les deu de la nit, les parets de la meva habitació començaven a tremolar igual que totes les altres.
Al Caravelle de Saigón, no s’hi anava precisament a dormir. Podies fer altres coses, per exemple menjar gambes tigre al restaurant panoràmic Champs Élysées del pis novè; o anar a treballar al bar Jerôme i Juliette del vuitè.